Josep Nadal
Vaig anar anar a la primera reunió de la Unitat del Poble Valencià de Pego quan tenia 17 anys, poc abans havia entrevistat a Ràdio Pego Elvira Cambrils la regidora nacionalista d’urbanisme d’aleshores i vaig entendre en aquella entrevista la importància de la política municipal. A Elvira l’havien insultada repetidament als plens i amb pintades a la porta de sa casa perquè s’havia atrevit a impulsar un Pla General d’Ordenació Urbana fet per a la majoria del poble i en contra dels desitjos dels grans constructors.
Després d’aquella etapa vam vindre 8 anys ben difícils que tots recordareu en què Pego eixia dia sí i dia també als mitjans de comunicació. Carlos Pascual va aconseguir amb les seus formes i la seua política deixar el poble endeutat i enfrontat. En aquells anys el Bloc va fer de punta de llança d’oposició al regim, van haver manifestacions multitudinàries i un corrent ciutadà molt potent que demanava la dimissió de l’alcalde, va ser l’època en que vaig ser regidor. Després del resultat de les eleccions de 2003 el Bloc va buscar un pacte per foragitar Carlos Pascual i els seus del poder municipal.
L’any 2004 es presenta el projecte de Pego Golf impulsat pel partit de l’actual alcalde Carmelo Ortolà, que contava en les seues files amb el posterior trànsfuga Eduardo Siscar que va amenaçar en repetides ocasions de trencar el pacte i anar-se’n amb Carlos Pascual si no s’aprovava el projecte de Pego Golf fet per un amic seu. L’assemblea del Bloc després de molts mesos de debat intern va decidir per només un vot de diferència donar suport al projecte de Pego Golf a canvi d’unes modificacions mediambientals que després no es van respectar. Va acabar imposant-se l’opció de mantindre el tripartit a tota costa. Després d’aquella decisió molts vam marxa del Bloc, i vam marxar realment enfadats. Enteníem que això no entrava dins del que nosaltres esperàvem d’un partit com el Bloc. A les eleccions de 2007 el Bloc va pagar car el seu suport al tripartit i va perdre 300 vots i un regidor.
(continua)….
Però el temps posa a cadascú al seu lloc i de les errades se n’aprén. La gent del Bloc de Pego ha fet els seus debats interns i ha arribat a la conclusió que si es torna a presentar un altre projecte especulatiu, el vot del Bloc serà NO. És per això que alguns com jo, Pau Puchol i Sergi Miralles hem tornat al Bloc, per això i per què sabem que és casa nostra i de tots els que creuen que un altre Pego a banda de ser possible és estrictament necessari.
Però la nostra campanya no l’hem centrada en allò que no volem sinó en allò que proposem per tirar endavant el poble sense que la gent torne a creure’s els contes de fades de PAIs i de milions que cauen del cel. La bombolla immobiliària va explotar i ara n’estem pagant les conseqüències. I per això més enllà de dir que evidentment teníem raó hem de donar-li solucions a la gent davant el panorama tant negre que tenim, i nosaltres, la gent del Bloc, en tenim de solucions.
Per començar, els pegolins haurem de confiar en nosaltres mateixos i començar a pensar a llarg termini, caldrà fer a Pego moltes coses que fa 15 anys que s’haurien d’haver fet. Aprofitar la marjal i el nostre entorn natural com la carta de presentació del poble, eliminar les taxes d’obra menor per estimular la rehabilitació de cases , crear un circuit de distribució de proximitat de productes agrícoles per eliminar intermediaris, eliminar els sous dels polítics de l’ajuntament, potenciar l’agricultura ecològica i les energies renovables. Cal donar-li una nova imatge al poble,una imatge moderna i al mateix temps arrelada al seu passat que confie en el fort teixit associatiu i en l’interés que han demostrat els pegolins repetidament per la política municipal. I això només ho podrem fer obrint l’ajuntament, comptant amb la participació de tots i totes. Per exemple al Bloc proposem pressupostos participatius i decidir entre tots que volem fer de la festa del Carnestoltes. A més el Bloc serem la garantia que no hi haurà retalls en els serveis públics.
Hi ha molta faena a fer i no és el moment de mirar el bous des de la barrera, et demane que el dia 22 votes Bloc-Compromís, i sinó vols votar Bloc vota un altra opció progressista però indigna’t i vota. I sobretot et demane que participes de la política municipal del teu poble, perquè només eixirem del pou en el què estem si tots i totes posem el nostre granet de sorra més enllà de dipositar el vot cada quatre anys.
La situació és dura però nosaltres més, amb un somrriure per bandera i il·lusió pel futur.